CINC ANYS DE MOLTA MERDA!

El passat 31 de maig hem pogut gaudir i riure amb el Festival de fi de curs de l'Escola de Teatre del Centre (d'ara endavant ETC). L'espectacle “Un recull d'acudits” ha estat la cirereta final d'aquest cinc anys, una maneta, fent teatre amb l'ETC. No podem oblidar la feina feta anteriorment al Centre amb el teatre des de sempre, però en especial els anys noranta amb en Baldomer, la Montse, la Tere i Neus. Van sembrar el què ha estat l'ETC.
Enguant hem aconseguit un pas molt important en una entitat: Fer la roda! Actualment els joves d'ETC són els monitor/es de les noves fornades, i aquestes n'hauran d'enfornar-ne més.
També, cal remarcar i felicitar-nos a tots per l'us que n'han fet de l'ETC altres grups i entitats. ETC som un lloc de cultiu d'actor i actrius. Fixeu-vos:
El Grup de Teatre del Centre agafa nous actors i actrius de l'ETC.
Els Escakejats han fet us d'alumnes d'ETC per actuacions Arenys de Munt i arreu de la comarca.
L'organització de la Primavera de les arts ha proposat a alumnes de l'ETC per un espectacle d'òpera.
A més de col·laborar com actors i actrius en l'espectacle musical “Els Pastorets Musicals” del Centre.
A més, el joves ETC durant aquest curs han estat treballant en un espectacle propi, “Els Morts d'ETC”, que ha comptat amb la col·laboració d'en Kai i un cop estrenada ha rebut una crítica molt animadora a la revista cultural TH.

ETC ja té cinc anys de vida com a ETC amb l'esforç dels monitors i monitores que han estat tot l'any fent TEATRE amb els alumnes amb un objectiu comú què el teatre és esforç, solidaritat i màgia. I per acabar un de les frases que tots els alumnes diuen abans de sortir a l'escenari: Molta merda!

Coordinació de l'ETC.
El Cocou Teatre – www.elcocou.com

CRITICA PUBLICADA A LA REVISTA CULTURAL TH Abril 2009

Els Morts d'etc

"Els Morts d'Etc" és el fruit del treball de l'aula de teatre dels JOVES D'ETC (Escola de Teatre del Centre). Un grup de joves, amb inquietuds i amb moltes ganes de transmetre i dir-nos coses mitjançant el teatre. Els Morts d'Etc, és una obra treballada, on entre tots i totes han posat la seva petita aportació, per poder representar l'obra. Una espectacle que desperta i remou sentiments dels espectadors i espectadores, com és el meu cas.

Els Morts d'etc, és un petit reflex de les guerres. ELS JOVES D'ETC aconsegueixen transmetre al públic impotència i angoixa. Ambientada a la guerra civil, on militars revoltats fan un interrogatori a quatre milicians. L'objectiu militar és esbrinar on tenen amagades les armes i el seu cap. Els quatre joves que estan en unes golfes esperant se interrogats, saben que parlin o no els mataran. Durant l'escena ens descriuen la plaça on els seus familiars, amics, amigues, coneguts i conegudes...han mort. Per tant quin sentit té parlar i donar a conèixer on es troba el cap i les armes? Dos joves ho tenen força clar i suporten tortures, maltractament, violacions...un d'ells, en Ferran, s'acaba suïcidant per no parlar. La Luci és violada moltes vegades i es torna forta i freda com una pedra, res la fa parlar. En Francesc, el més petit de tots, intenta no dir res, però les seves companyes saben que pot parlar... per por, per innocència... i l' Isabel, molt innocent, creu que parlant podrà seguir VIVINT.
Un treball interessant i agosarat per l'edat dels joves, però potser és necessari què els nostres joves parlin d'alguna cosa quan puguin dalt d'un escenari. Vaig assistir a l'espectacle esperant un obra de teatre i en vaig sortir amb un nus a la panxa.

El somni de tots i totes es seguir vivint, però a quin preu? Volem viure, si, però LLIURES. Quant arriba la mort per una guerra, la vida acaba perdent importància.
Una vegada que vaig viatjar a Guatemala, un país que ha patit 30 anys amb guerres, vaig percebre que per ells la vida no val res, poden matar a la gent pel carrer per un ajust de comptes, i no passa res!!! Però si ens parem a pensar que durant 30 anys, han estat lluitant, amagant-se, veient com torturen als seus familiars, patint...han creat una ràbia i indiferència que els fa ser indiferents davant la mort. És el què han vist i viscut durant molts anys, per tant no li donen la importància i fins hi tot pot arribar a convertir-se en un fet normal. En canvi per nosaltres és una barbaritat i ens esgarrifa aquesta manera de fer, però molts de nosaltres no hem patit mai una guerra, de primera mà, no hem patit fam i encara que no ens ho sembli ho tenim TOT. Només falta que ho valorem! Fer-m'ho?


Pilar Pascual Ramírez

ELS MORTS D'ETC

"Els Morts d'Etc" és el fruit del treball d'aula de teatre dels JOVES D'ETC (Escola de Teatre del Centre). L'espectacle situat i ambientant en unes golfes on militars revoltats interroguen a milicians per conèixer on tenen amagat les armes i el seu cap ens transportarà cap a les misèries humanes on l'home només és un animal més de l'escala evolutiva. Nosaltres l'hem situat a la guerra civil espanyola, però els personatges els podríem trobar en qualsevol guerra imbècil que han existit, existeixen i desitgem que no existeixin mai més.

Podeu venir a veure-la i criticar-la el dissabte, 14 de març de 2009 a 2/4 de 10 nit i el diumenge, 15 de març a 2/4 de 6 de la tarda.

O si voleu que la representem per algun grup de joves o un "bolo" podeu posar-vos en contacte amb elcocou@elcocou.com

CONGRÉS DE PASTORETS DE CATALUNYA

Benvolguts companys de Pastorets,
Molts dels nostres grups ja han acabat les representacions i altres ja estan a punt de fer-ho.
Aquest any ha estat un “any de Pastorets”. La presència d’Objectiu Pastorets a TV3, més enllà
de l’audiència i del resultat del programa, ha repercutit positivament en els Pastorets en general.
Les intuïcions que teníem en la primera conversa mantinguda amb els responsables del
programa, han esdevingut realitats, i ELS PASTORETS, en el sentit més ampli, s’han visualitzat
de forma evident i el resultat ha estat –tal com preveiem- doble.
D’una banda, s’ha parlat de Pastorets, en general i sense vergonyes, a casa, a la feina i al
carrer... i ha sortit a la llum l’orgull de formar-ne part.
D’altra banda, hi ha hagut multitud de persones que han recordat que els Pastorets són prop seu
i formen part del bagatge cultural del nostre País... i han dit “fa temps que no els vaig a veure” ...i
hi han anat.
Diuen, encertada o equivocadament, que “si no surts a la tele no existeixes”... Ara però se’ns
planteja un repte: Ja “existim” però la memòria és fugissera i hem de continuar existint i mirant
cap el futur amb valor, sense sensacions “casposes” ni temors i amb la força que ens dona el
que avui milers de ciutadans de Catalunya apostin per un mateix projecte amb la multitud de
lectures possibles i treballin per dur-lo a terme cada any. I ser conscients, a més, que vàries
generacions de catalans ens han precedit durant més de cent anys, amb la mateixa il·lusió i
empenta que nosaltres tenim ara.
Hem de valorar-ho i assumir les responsabilitats que ens pertoquen.
És per això que des de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya ens varem plantejar ja fa més
d’un any, convocar un Congrés Nacional de Pastorets, que doni una ullada al passat, prengui
el pols al present i encari el futur amb més força que mai.
Els Pastorets són dels qui els donen vida i tothom pot participar d’una o altra forma al
Congrés. Hi trobareu ponències, taules rodones i tallers pràctics que anirem anunciant
properament. A partir del dia d’avui anireu rebent cada setmana informació relativa al Congrés, i
amb ella us anirem animant a participar-hi.
Us demanem que encomaneu a tots els membres del vostre grup la il·lusió i les ganes que tenim
nosaltres de trobar-nos en aquest Congrés que ha de donar una nova empenta al gran fenomen
que ens uneix a tots: ELS PASTORETS.
Rebeu les meves més cordials salutacions.
Josep M de Ramon
Coordinador general
Mataró, 20 de gener de 2009